Enganxats a la xarxa

No es podria entendre el món en que vivim sense fer esment a les noves tecnologies, i més concretament les xarxes socials, com ara Facebook, twitter,…

Una xarxa social té moltes funcions, tot depèn de qui l’utilitza i amb quines finalitats. N’hi ha que busquen entreteniment, informació, fer publicitat, compartir experiències amb d’altres persones, i un llarg etcètera.

La universitat, com és obvi, no pot donar l’esquena a les noves tecnologies i menys encara els seus alumnes. No obstant, les utilitats que aquestes ens poden proporcionar són poques comparades amb les possibles distraccions derivades d’un mal ús.

Les xarxes socials requereixen una responsabilitat i moltes vegades es veu com a les aules es fa el contrari. Aquí hi ha el perill d’aquestes xarxes, que moltes vegades, més que facilitar-nos la vida, passen a ser una addicció, fent que oblidem allò que realment hem de fer.

Aquí també és on entra en joc la nostra capacitat de ser autònoms i centrar-nos en allò que estem fent, o en canvi, de caure en l’esclavisme virtual. O és que mai has mirat el facebook o “tweetejat” a classe?





Tal com diu Juan José de Haro, autor del llibre “Redes sociales para la educación” al seu bloc, les xarxes socials tenen una capacitat increïble per mantenir el contacte entre les persones, molt més que les llistes de correu, els fòrums, blocs, o qualsevol altre sistema.
Així doncs, pot ser interessant integrar-les entre l’alumnat, sempre i quan se’n faci un bon ús.