5 punts per triomfar a les xarxes socials

Oscar Sisteré, responsable de la coordinadora de les ONGs de Lleida, ens dóna les pautes per crear comunitat a les xarxes socials des de la seva experiència professional.

1.      Contingut. Si el que expliquem no vol dir res, no importa on ho publiquem, ningú s’ho llegirà.

2.      Feedback. Hem d’estar pendents d’escoltar als altres, de saber rebre crítiques i sobretot, de respondre a l’usuari (quan més aviat millor). Tot això amb amabilitat i estimulant el debat.

3.      Observar. Cal estar alerta de si es parla de nosaltres o si allò que diem va a algun lloc.

4.      No ser pesats. No cal insistir ni estressar a ningú, és contraproduent.

5.      No som el melic del món, si volem que participin, també ho hem de fer nosaltres.

Sisteré es descriu com a experimentador de les xarxes socials; com molts, ha hagut d’adaptar-se ràpidament a aquest món nou que ofereix Internet. Que les xarxes socials són elementals en la seva professió, és una obvietat, no obstant, cada xarxa té unes característiques i utilitats diferents. Ell, ha anat comprovant-les i n’ha destacat aquelles que li han donat més resultats; entre aquestes podem trobar des de Twitter, que té un funcionament molt senzill i professional, a ISSUU, una biblioteca en línia que pot resultar molt útil.

Sense perdre de vista les xarxes convencionals, un altre aspecte que Sisteré té en compte a l'hora d’estar present a la xarxa, és la presència en espais amb una gran popularitat, com ara mitjans de comunicació online; en el seu cas, la coordinadora forma part de l’espai dels blocs de l’Ara.cat.

Per veure més clar l’efecte de les xarxes socials, Sisteré ens posa l’exemple de dos moviments socials, el moviment 0,7 en comparació amb el 15M. Aquest últim, a diferència del primer, va poder organitzar-se, en gran part, gràcies a la funció de les xarxes socials. Tothom va poder assabentar-se dels punts de trobada i activitats de forma instantània i participativa; i tot això des de la seva pròpia habitació o des del banc d’un parc, amb un ordinador o un simple telèfon mòbil.

A continuació podem veure un vídeo sobre la interacció que hi va haver per la seva preparació.

http://www.youtube.com/watch?v=H5w4amBIHj4

D’altra banda, continuant amb l’exemple de Sisterè, trobem el moviment 0,7. Aquest es va portar a terme sense l’existència de les xarxes socials i Internet. L’objectiu era el mateix, mobilitzar socialment tota la població possible. No obstant, els mètodes eren diferents; la seva forma de reunir la gent eren les seves campanyes al carrer, així com accions creatives per part dels ciutadans i dels polítics, com ara l’escalada d’edificis. Tot intentant atreure l’atenció dels mitjans.

Fotografia de Sergi Talamonte, presa a la Seu Vella (Lleida)

 Així doncs, tal com apunta el conferenciant, hem vist que les xarxes socials tenen una funció molt útil i eficaç, ja sigui en el sí d’una empresa, d’una organització o per aconseguir mobilitzar a la població. No és que abans no fos possible aconseguir tot això, però requeria més temps i més esforços i sobretot, tenia menys impacte que ara.